L'important és l'interior

No podia esperar a la mitja dotzena d'entrades per parlar-vos d'higiene. Pel què sembla, el concepte de lavabo a Alemanya és un xic diferent. Sí, hi ha lavabos que són normals. Però d'altres són una aberració com aquesta:

Per si no s'aprecia prou bé, no és un vàter normal, que fa baixada normal i on tot cau directament a l'aigua. Aquí tot el que surt del cos cau en un primer replà i no desapareix fins que hom tira de la cadena i l'aigua ho arrossega amb prou feines. Encara no li he agafat massa bé el truc a aquesta desgràcia, però com us fixareu, majorment després d'anar de ventre, hom està obligat a veure's el seu propi residu abans de tirar de la cadena. A no ser que, com ja he fet alguna vegada, aconsegueixi tirar-la directament assegut a la tassa. És una abominació. L'antifinolis.

És que no es pot pixar dret. Ja he renunciat. Ni el professional de professionals, ni el Leo Messi de la pixera seria capaç de fer aigües menors sense esquitxar en una tassa com aquesta. Es forma un petit bassalet a l'àgora del lavabo que encara molesta i emmerda més en cas de pixar a més de 40 cm d'alçada. Cal seure.

Però, com ja queda apuntat, el pitjor en aquesta desgràcia és anar de ventre. Primer, que hom està obligat a veure's l'expulsió. Aquesta desprèn una olor tres vegades més forta en quedar a la intempèrie i requereix tirar la cadena d'immediat. Cada segon que passa és una nova amenaça al suïcidi involuntari. A més, sempre queda rastre. Obliga sempre a fer servir el raspallot a fons. Un desastre de l'escultura urinària. Sincerament, preferiria un lavabo dissenyat per Gaudí.

Però què coi fa que multitud de lavabos a Alemanya siguin així? Que no ho veuen? No sé. Potser per a ells l'important és l'interior.